La vida és per als valents

Sento que algú crida el meu nom amb energia. És la fi? Obro els ulls, una llum blanca em desllumbra, se'm tornen a tancar, estic dèbil però faig força i torno a obrir-los per a veure tot el que m'envolta. Estic en una sala gran, plena de material mèdic, infermeres corren d'aquí a allà, cortines de color verd em separen d'altres pascients que estan dormint. "Ja ha pasat tot?" Pregunto amb la poca energia que em queda. "Si Laia, tot ha sortit bé, em respon una noia energètica amb una veu clara i segura.

Respiro fons, sento que en unes hores tot ha canviat. Ja ha pasat. Per sort, tot ha sortit bé. I és que quan et pronuncien les paraules "és de vida o mort" us aseguro que al despertar d'aquell mal son ja no sou qui ereu abans, la vida et fa un gir de 180º i canvies totalment les espectatives que tenies de vida. 

Avui, després de tot el que m'ha succeit, durant aquests últims dies, el que tinc més clar que mai és que vull ser feliç, sobretot feliç, amb tots aquells als que estimo tan. 

Hem de ser forts, la vida és per als valents, ens trobare'm milions d'obstacles, uns més grans que d'altres però obstacles de totes maneres i només uns, els més valents, segurs de si mateixos o com ho vulguesiu dir, ho superaran i acabaran arribant al final d'aquell camí havent superat les proves de la vida, trionfants, victoriosos.

Lluiteu, mai res és tan complicat com sembla. Com he dit abans la vida és per als valents i tots tenim valentia, però, l'hem de trobar. Busqueu-la segur que la teniu mé prop del que penseu. 

 

58.

"Y de repente te das cuenta de que la vida sigue, 

a pesar de que tu te has quedado en ese maldito instante, 

ese instante en el que la vida cambio para todos,

 ese instante en el que, por desgracia, 

se volvio a teñir todo de negro, otra vez..."

 Feliz cumpleaños Marco. 58.

Pura fortalesa.

Quan sento que tot s'ha acabat, que no sé aixecar el cap, que no tinc forces per continuar cap endavant. Quan sento que m'he fet petit, que ja no crec en mi, que el món continuaria igual si jo no fos aquí. Llavors m'esforço a recordar la teva cara al meu davant, la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant. Dient que guanyar-me el destí només dependria de mi i vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant. Respira, espera, aixeca't sense pressa. Inspira, refes-te la vida, el món t'esperen. Quan sento que res té sentit, que el món està girat, que no sé com posar un peu a terra i recomençar. Quan sento que no queda res pel que sempre he lluitat i cau cada desig que m'ajudava a avançar. Torno altre cop a recordar la teva cara el meu davant la meva orella escoltant la teva veu baixet parlant. Dient que guanyar-me el destí només dependria de mi i vaig prometre prendre el repte a partir d'aquell instant. Respira, espera aixeca't sense pressa. Inspira, refes-te la vida, el món t'esperen... ♥