La vida és per als valents

Sento que algú crida el meu nom amb energia. És la fi? Obro els ulls, una llum blanca em desllumbra, se'm tornen a tancar, estic dèbil però faig força i torno a obrir-los per a veure tot el que m'envolta. Estic en una sala gran, plena de material mèdic, infermeres corren d'aquí a allà, cortines de color verd em separen d'altres pascients que estan dormint. "Ja ha pasat tot?" Pregunto amb la poca energia que em queda. "Si Laia, tot ha sortit bé, em respon una noia energètica amb una veu clara i segura.

Respiro fons, sento que en unes hores tot ha canviat. Ja ha pasat. Per sort, tot ha sortit bé. I és que quan et pronuncien les paraules "és de vida o mort" us aseguro que al despertar d'aquell mal son ja no sou qui ereu abans, la vida et fa un gir de 180º i canvies totalment les espectatives que tenies de vida. 

Avui, després de tot el que m'ha succeit, durant aquests últims dies, el que tinc més clar que mai és que vull ser feliç, sobretot feliç, amb tots aquells als que estimo tan. 

Hem de ser forts, la vida és per als valents, ens trobare'm milions d'obstacles, uns més grans que d'altres però obstacles de totes maneres i només uns, els més valents, segurs de si mateixos o com ho vulguesiu dir, ho superaran i acabaran arribant al final d'aquell camí havent superat les proves de la vida, trionfants, victoriosos.

Lluiteu, mai res és tan complicat com sembla. Com he dit abans la vida és per als valents i tots tenim valentia, però, l'hem de trobar. Busqueu-la segur que la teniu mé prop del que penseu.