Hi han molts tipus de dolors, però crec que el pitjor per a algú i que ningú es mereix és el dolor que sents quan una persona et falla, potser et fa tan de mal perquè tu per aquesta ho haguesis donat tot, et sents tan malament que fins i tot escribin aquestes línies notes que et fa mal el cor i veus que la cara la tens una mica humida, per les llàgrimes que et van caen, per aquest dolor que et recorre el cos. De sopte, et fiques a pensar amb el passat, els antics amics, les persones que ja no estan i pensant, pensant... Veus que en molts de tramps del camí has elegit malament però, seguint caminant veus que al final d'aquest camí et queda una petita llum, et queda l'esperança.
diumenge, 27 de febrer del 2011
dimecres, 9 de febrer del 2011
El temps no espera
Sento que el temps corre i no m'espera, sento que jo estic parada en un lloc i veig la vida passar, la gent riu, sent i plora. Jo els observo i sento mil coses a la vegada. Me'n dono compte que no puc anar al seu ritme, necessito temps per assimilar el que m'ha passa en tan poc temps, necessito temps, més temps...
Se que s'ha d'aprofitar cada segon d'aquesta vida i que cada minut que perdo no el podre recuperar, com tampoc podre recuperar a tota la gent que se'n a anat del meu costat tan ràpit i en tan poc temps, sense avisar, sense un "fins aviat", han marxat...
Em sento tan destruïda quan penso amb ells... Només hi ha una persona que em fa feliç per uns instants, em fa riure, em fa sentir millor del que em penso que sóc. Fa que sigui diferent...
I desprès, tot torna a la realitat, us recordo cada instant, us necessito cada segon, perquè vosaltres sempre tenieu un "si" a la boca i sempre m'animaveu en tot el que necessitava...
Gràcies per tot, sempre...

diumenge, 6 de febrer del 2011
El que mai canviarà
Se que m'entres tu te'n estàs anant jo estic aquí, parada al terra, inconcient del que està passant. Perquè mentres estic cridant com una desesperada, estic pensant que tot el que em diuen es mentida, que s'han equivocat, que tu encara ets amb mi i que d'aquí una setmana et vindre a veure i tot serà com sempre.
També sé, que amb tu he passat molts bons moments i que has sigut una persona molt important a la meva vida, has aconseguit deixar una petita marca al meu cor gràcies als teus somriures, abraçades, petits gestos que mai podre oblidar i que sempre els tindre presents.
Desde aquell dia que et tinc present al meu pensament, penso en que et vull tornar a veure, dir-te que t'estimo i regalar-te com he fet sempre pulseres de molts colors.
Ets molt important per a mi, per això tinc molt clar que mai t'oblidare, que sempre et tindre present i et dic gràcies per tots els moments que varem compartir.
Penso, que tot ha sigut una mentida, que el telèfon mai va sonar, que tot va ser un mal son... Però em desperto, amb els ulls humits d'haver estat plorant, i res és així, tots estàn tristos i és perquè faltes tu, tot és diferent, però el que mai canviarà seràn tots els moments, els t'estimos i els records que mai s'oblidaran!
05.01.2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

