Sento que el temps corre i no m'espera, sento que jo estic parada en un lloc i veig la vida passar, la gent riu, sent i plora. Jo els observo i sento mil coses a la vegada. Me'n dono compte que no puc anar al seu ritme, necessito temps per assimilar el que m'ha passa en tan poc temps, necessito temps, més temps...
Se que s'ha d'aprofitar cada segon d'aquesta vida i que cada minut que perdo no el podre recuperar, com tampoc podre recuperar a tota la gent que se'n a anat del meu costat tan ràpit i en tan poc temps, sense avisar, sense un "fins aviat", han marxat...
Em sento tan destruïda quan penso amb ells... Només hi ha una persona que em fa feliç per uns instants, em fa riure, em fa sentir millor del que em penso que sóc. Fa que sigui diferent...
I desprès, tot torna a la realitat, us recordo cada instant, us necessito cada segon, perquè vosaltres sempre tenieu un "si" a la boca i sempre m'animaveu en tot el que necessitava...
Gràcies per tot, sempre...
uO aquet text, a sigut impresionant..
ResponEliminaquanta raoo tens, i quanta falta ens fa tota aqella gent qe a marxat... els nesesitem cada dia més... Els nesesitem cada dia més, ja que ens estem fen grans, i sempre haviem sumiat qe quan ens fesim grans recureriem a ells per estar tots junts atravegaa... no potser...:(
Lo que em de fer ara és gaudir cada segon que pasa a la nostra vida ii disfrutar-ho com si siges el ultim de la teva vida!
un besito enorme ii m'ha encantat!