diumenge, 24 d’abril del 2016

Una boda especial...

A la millor germana,

A la persona que ha caminat al nostre costat sempre, que ha construït amb paraules un pont indestructible per on em pogut avançar i estimar.
A tu, Esti, que ens has ensenyat a créixer, a valorar i a ajudar. Gràcies per haver fet de germana gran en tot moment, gràcies per haver-nos ensenyat el camí correcte quan ens desviàvem lleugerament, gràcies per estimar-nos sempre a pesar dels nostres defectes i inclòs quan ho mereixíem menys...

La vida ens apropa persones i ens en allunya d'altres. Per sort, a tu, Esti, t'hem tingut en cada moment al nostre costat donant-nos lo millor de tu, als bons i als mals moments, als moments on no podíem parar de riure i als que ens costava mirar endavant... Sempre ensenyant-nos, guiant-nos i protegint-nos... Ens has aconsellat als pitjors moments, ens has fet veure la realitat els dies que només veiem flors al nostre voltant i has cregut en nosaltres quan ni nosaltres creiem que podíem.

Recordem aquells instants, quan érem fràgils i innocents i els teus braços ens protegien amb fermesa, aquells braços que ens envoltaven i ens donaven força i confiança, recordem aquella mirada, la teva mirada, carinyosa i tendra que sempre ens guiava i ens segueix guiant, aquella mirada que ens ha fet sentir vius sempre. Recordem cada pas que hem donat al teu costat, recordem cada moment del passat amb un somriure, sabent que ha sigut una llavor per a construir aquest present, un present ple d’alegries, amb obstacles que hem pogut superat junts i un present amb dies tan bonics com aquest 23 d’Abril. Un 23 d’Abril, que com conta la llegenda, el drac va ser derrotat i l’amor va guanyar perquè l’amor sempre guanya, les flors, a pesar de la tempesta sempre acaben sortint i el sol, si nosaltres brillem, no deixarà mai de brillar.
“Siguem savis com els arbres i quan la vida ens demani que deixem caure les fulles velles de la nostra ment i del nostre cor, no dubtem en fer-ho, perquè la nostra ànima pugui tenir un vestit nou cada primavera.”

“Ahir vaig tenir un somni.
Vaig somiar que caminava per la platja
al teu costat.
I en la pantalla de la nit
es projectaven els dies de la meva vida.
Vaig mirar enrere i vaig veure petjades sobre l’arena:
Una petjada meva i una altra teva.
Quan es van acabar els meus dies
em vaig parar i vaig mirar enrere.
Vaig veure que en alguns llocs només hi havia una petjada.
Aquells llocs coincidien amb els dies de major tristesa,
de major por, de major dolor de la meva vida.
Llavors et vaig preguntar:
Tu em vas dir que estaries en mi
tots els dies de la meva vida.
Per què em vas deixar sola,
 just als pitjors moments?
I tu em vas contestar:
Els dies que has vist una sola petjada sobre l’arena,
han sigut els dies en els que t’he portat als meus braços.”

Us desitgem lo millor, us desitgem mil anys plens de felicitat eterna, on el vostre amor estigui per damunt de tot i de tots, on vosaltres sigueu els protagonistes de la història més bonica que pugueu crear i on creeu diàriament somriures que estiguin acompanyats dels millors moments. 


Els teus germans, que us van estimar, us estimen i us estimaran, sempre.