1,2,3,4... 19, 19 anys al vostre costat, potser algunes de vosaltres me les he anat trobant durant el camí, però a mi em sembla que hem estat tota la vida juntes. No m'hagués imaginat mai, fa uns anys, que a hores d'ara encara us tindria aquí, al meu costat i encara menys que ho esteseu sempre, per al bo i per al dolent.
Intento
expressar-me com puc, la veritat és que ara no em surten les
paraules, felicitat? Potser sigui aquesta la sensació que tinc
dintre meu, felicitat per tenir algú com vosaltres al meu costat. No
se que fer, no se com agrair-vos tot el que heu fet per mi fins ara,
19 anys són molts, o encara que siguin dos anys o dos mesos, els
moments són intensos i ens mostren als verdaders, als que has de
tenir al teu costat, a vosaltres. Gràcies? No sé si aquesta paraula
val per tot el que heu fet per mi. Ja os ho dic ara, gràcies no
serveix, és queda curta i us dire perquè és queda curta, perquè
és una paraula molt petita per a gent tan important i gran per a mi.
Us
estimo tal com sou, amb els vostres defectes i manies, amb les
vostres virtuts i locures.
Els petits detalls són els que marquen la diferència, els petits moments són els que ens fan grans. Gràcies, gràcies per ser com sou.
Els petits detalls són els que marquen la diferència, els petits moments són els que ens fan grans. Gràcies, gràcies per ser com sou.
