Sents que en un instant la vida s’escapa, no pots fer res, et sents impotent, et vas destruint per dintre, només en aquest petit instant és quan te n’adones que no ho pots evitar, que la vida mana de tu i no ets tu el que pots prendre les teves decisions, que ets massa petit, com un gra de sorra dintre d’una gran platja, et sents minúscul i ets algú sense importància.
Però quan estàs amb ells, sents que tot canvia, et sents gran i amb ganes de fer coses i et preguntes com poden tenir aquest poder de fer-te sentir bé en el moment que no ho estaves, llavors veus que és perquè són els teus amics, aquelles persones que desitges tenir sempre al teu costat, aquelles per les quals ho donaries tot, perquè saps que sense ells no estaries on estàs i no series el mateix. Gràcies per ser com sou, Gràcies!
La vida no espera, no avisa,
ni se hace tu amiga.
La vida es un juego con una partida
Nos trata de tú, nos grita y nos mima
Nos reta, nos pone un examen al día..
La vida es lo único que manda en la vida
La vida no es tuya, Ni tuya ni mía..
La vida es la Vida, nos pone y nos quita
No vida no es tuya, ni tuya ni mía...
ni se hace tu amiga.
La vida es un juego con una partida
Nos trata de tú, nos grita y nos mima
Nos reta, nos pone un examen al día..
La vida es lo único que manda en la vida
La vida no es tuya, Ni tuya ni mía..
La vida es la Vida, nos pone y nos quita
No vida no es tuya, ni tuya ni mía...
Dani Martín.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada