Desitjo

Si algú em diu que demani un desig demanaré tornar a ser petita, ser petita per a tenir sempre un somriure d’orella a orella, per poder somiar que sóc gran i que no hi ha dificultats per a seguir el camí, per a dir t’estimo sense rencor, per a que quan un amic em fallí és pugui arreglar mentre juguem a pares i mares. Ser petita per a quan tingui ganes de plora ho faci davant de tots i en dos minuts pugui tornar a ser feliç i anar a jugar al carrer amb els amics com si no hagués passat res, per a que el millor regal que et puguin fer sigui aquell cromo que et falta per acabar la col·lecció del teu equip preferit i que el pitjor que et pugui passar és que et diguin que has fet alguna cosa malament.

Voldria torna a ser petita per molts motius més, com jugar tota la tarda sense tenir que pensar amb els exàmens de demà, arribar tota bruta a casa per culpa del fang que ha deixat l’aigua de la pluja.  Despertar-me un dissabte a les 7 del matí i posar-me fins l’hora de dinar a mirar els dibuixos animats o per a tornar a creure amb els Reis Mags. Vull que em donin un full i sentir-me la persona més feliç i amb aquest passar-me la tarda dibuixant, perquè amb una simple tonteria teníem una perfecte distracció, perquè quan jugàvem a caniques i guanyaves als teus veïns et senties la persona més gran i perquè en aquells moments no hi havia enemics, no existia ni la fam, ni la guerra, tot era de colors i tot, però tot, sense dubtar-ho s’arreglaba amb aquell somriure tant humil que tenies, perquè amb una simple mirada la gent et volia menjar a petons, perquè quan anaves a una botiga la dependenta sempre tenia un carmel per a tu i et senties afortunat, la única paraulota que coneixies era tonto, i si, vull tornar a ser petita, vull tornar a ser innocent. No em preguntis el perquè, simplement ho sento dintre meu...